Aquest projecte neix d’un curs de formació realitzat per un grup del professorat de l’IES Nou Llevant. Iniciat el curs 2019-20 però que es va incrementant i perfeccionant any darrera any.

La nostra professora de Religió, Àngela Ferrà, va relitzar una entrevista al nostre formador per aquella sortida, en Jaume Deyà.

Jaume Deyà és Codirector del projecte arqueològic Almallutx i director del Museu arqueològic de Deià i de Sóller. Llicenciat en Història, especialitat Prehistòria per la UB, màster en Gestió de Patrimoni Cultural: Investigació i gestió per la UIB. Amb experiència dins l’àmbit cultural, educatiu, patrimonial i turístic.

​De tot quan fas a la teva vida, l’arqueologia forma part d’ella. Com va començar aquesta inquietud ?

Des de ben petit sempre m’havia sentit atret per conèixer i entendre el meu entorn (plantes, pedres, animals, restes, etc), però en especial me sentia atret per les coses “antigues” fòssils o objectes de creació humana. La meva sort fou que als 14 anys el meu pare em va presentar un familiar que havia estat ajudant d’un arqueòleg solleric. El tio Guillem, amb les seves històries i aventures arqueològiques me va obrir de ple la meva passió. Al cap d’un any vaig tenir l’oportunitat de participar a les excavacions dirigides per W. Waldren, un arqueòleg americà assentat a Deià, això me va obrir completament la possibilitat d’encaminar els meus estudis cap aquesta matèria. Això si, si no hagués tingut el recolzament incondicional dels meus pares tot això no hauria estat possible.

Si haguessin d’explicar als joves d’avui en dia què és l’arqueologia, què els hi diries?

L’arqueologia és dedicació i passió. Es una professió que s’ha de ser conscient que has de donar més del que veuràs, però lo important és trobar-se agraït amb un mateix i fer-ho per gust. No esperar que la sort vingui, sino cercar-la. En el meu cas és aventura, explorar la Serra per indrets inhospits (coves, muntanyes o torrents) per tal d’entendre com l’ésser humà la va habitar i utilitzar és el que motiva la meva tasca personal.

Qué destacaries l’Arqueologia a la Serra de Tramuntana , patrimoni de la humanitat per la UNESCO ?

La Serra és un diamant en brut, hi ha molt per conèixer i descobrir, però demana sacrifici, temps i cames, i no tothom està disposat a fer-ho. La Serra és agraïda pel bagatge cultural que arrastra on durant mil·lenis. l’home l’ha habitada i transformada fins al racó més recòndit, la qual cosa proporciona una riquesa arqueològica incalculable.

Tú sols dir que la Serra és plena d’indrets encara per explorar… Un descobriment ha estat el Jaciment Almallutx… Qué s’hi ha trobat allà ?

Almallutx és un indret màgic. Permet entendre com l’home ha gestionat i ha comprès la pròpia Serra a nivell cultural, religiós i ideològic des de la seva arribada fins a l’actualitat en un mateix indret, ja que ha estat poblat des de la seva arribada fins a dia d’avui. Tot i això destaca que l’indret fou el refugi principal de la població musulmana durant la conquesta de Mallorca 1230-32. Estam parlant d’un jaciment amb una extensió de 150.000 metres quadrats, amb el seu entramat urbà, mesquita i cementiris, estam parlant d’una “ciutat” provisional on amb tota probabilitat la gent benestant esperava resistir.

Imaginem que treballes en equip , qui el forma ?

La meva mà dreta és Pablo Galera, amb el qui treballo a Almallutx i en altres projectes, com al talaiot del Serral de les Abelles a Puigpunyent, on recentment podem descobrir una espada intacte de fa tres mil·lennis. També Pere Rullan, un altre arqueòleg que compartim una gran amistad. I per acabar, Manuel Jardon i Llucia Bosch, que són restauradors i m’acompanyen amb totes les meves quimeres.

Moltes de gràcies Jaume per el teu temps i disponibilitat !!!